Ametllers recargolats a la vora del camí i un pi encadenat penja mort i sec del penya-segat. Una escala de piscina també ho està d’encadenada. Hi ha onades que hi piquen.
Recullo aire del mig del bosc i el deixo anar a la carretera. Hi ha gent que fa cua a la font, ells recullen aigua.
Un gat negre demana menjar, miola en mig de tomaqueres. Ja ha fet tard, la bossa està tancada. El rellotge fa massa temps que marca les dotze.
Faig voltar una baldufa damunt un mar tramuntanat. Hi ha un mòbil mut, un braçalet de pell i una arracada sense tanca. Hi ha romans al cel i no soc l’únic que els veu.
Al camp negat, un capó reial de plomes fosques i tornassolades fa dies que s’hi està.
9 comentaris:
Una altra coincidència :)
Ai, això de romans al cel m'ha recordat una història de les Illes britàniques...
La foto, brutal... m'encanta! :-)
post escripvum !
els romans fan aquests núvols?
Gràcies nen per la foto. La trobo
magnífica. És realment la nostre
mansarda ...oi ??
Números al cel? Mira que hi veig coses estranyes jo, però NÚMEROS, potser és que sóc de lletres i no hi entenc, ;)
El capó reial no l'has fotografiat?
Quan un no pot dir res, més val no dir-ho, que les paraules sobreres embrutirien aquests tres posts que no havia llegit...Estic cansada...
He vist l'imatge un xic fosca i he pensat dona-hi llum...
http://img220.imageshack.us/my.php?image=planaae4.jpg
Publica un comentari a l'entrada