dimecres, 17 de setembre de 2008

Festa

Imaginar mons de trossos d’escorça arrencats, pujar i baixar escales i prendre el coneixement tal com et ve sense manies, perquè és bo.

Retornar a llocs on mai abans no hi havies estat, i apuntar-te a l’aventura pel simple fet de viure-la.

Assaborir noves fruites i descobrir nous sabors, guardant en un tambor petites experiències per compartir.

Perseguir saltamartins d’ales blaves, alliberar abelles atrapades als cabells i compartir la poesia d’un llibre petit i còmplice.

Agafar la mà de qui és més petit i fer-te estimar i estimar. Riure.

6 comentaris:

elur ha dit...

abelles als cabells?? mama-por!!!

Eli ha dit...

Hola, tinc interès de contactar amb la Marta, però em surt que no hi tinc accès al mail vostre....
Ho fem a la inversa? eli_h_v@hotmail.com

Vull fer una consulteta!!!

Gracies

Carme ha dit...

M'agrada el post, però sobretot el final. Riure.

Eli ha dit...

En definitiva...
Valorar les petites coses... perque al final sabrem que eren grans coses!!!

;-)

Jeroni Maleuff ha dit...

Allò del llibre petit i còmplice m'ha recordat un llibre petit i còmplice que vaig llegir aquest agost ("El caminant", de Herman Hesse).

Núr ha dit...

:) quins dies de festa més buniks!