Imaginar mons de trossos d’escorça arrencats, pujar i baixar escales i prendre el coneixement tal com et ve sense manies, perquè és bo.Retornar a llocs on mai abans no hi havies estat, i apuntar-te a l’aventura pel simple fet de viure-la.
Assaborir noves fruites i descobrir nous sabors, guardant en un tambor petites experiències per compartir.
Perseguir saltamartins d’ales blaves, alliberar abelles atrapades als cabells i compartir la poesia d’un llibre petit i còmplice.
Agafar la mà de qui és més petit i fer-te estimar i estimar. Riure.
6 comentaris:
abelles als cabells?? mama-por!!!
Hola, tinc interès de contactar amb la Marta, però em surt que no hi tinc accès al mail vostre....
Ho fem a la inversa? eli_h_v@hotmail.com
Vull fer una consulteta!!!
Gracies
M'agrada el post, però sobretot el final. Riure.
En definitiva...
Valorar les petites coses... perque al final sabrem que eren grans coses!!!
;-)
Allò del llibre petit i còmplice m'ha recordat un llibre petit i còmplice que vaig llegir aquest agost ("El caminant", de Herman Hesse).
:) quins dies de festa més buniks!
Publica un comentari a l'entrada