dissabte, 20 de setembre del 2008


Seguint la ruta del ocells
remor de vent
fan onades de plomalls

12 comentaris:

Sergi ha dit...

Si quan jo dic que l'Elur i tu sembla que us imiteu mútuament... i és que teniu una sensibilitat molt semblant, i compartiu estimació per la natura i la poesia.

Jesús M. Tibau ha dit...

ballen una dansa silent

Doe ha dit...

Li treuen la pols al vent, i li fan pessigolles.

Clint ha dit...

a mi ja em perdonareu, però des de que les tórtores es dediquen al noble art del fornici damunt la teulada de la meva habitació...els hi he perdut l'estima als pajarrakus!

Però molt maco tot ;)

rebaixes ha dit...

I si ens compressim quatre plomes, bé, vint, si voleu, i ens les posem a les mans ben enganxadetes i acariciem al pròxim
L'avi Anton.

Moni ha dit...

Quina pau Jordi...Ommmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

neus ha dit...

quina delícia de post Jordi!

Assumpta ha dit...

Sembla que es pot "veure" el vent i tot, eh? :-)

Mireia ha dit...

em fa pessigolles al nas i ganes de riure només de veure´ls

zel ha dit...

belluga el canyís
ofereix la flor al vent
dansaires en blanc


presiosos versos, els teus.
petons!

Carles Casanovas ha dit...

Tu que n'ets del Empordá, hem recorda
allò de les "fulles seques fan sardanes" .Salut...salut palau del vent !!
Pel L'avi Antón : Ben vingut al Club
dels Juvilats !!!, On compres les Rebaixes ?

Núr ha dit...

mmm... El so del vent bufant entre els plomalls i les tiges... aix, que arriba la tardor i la fresqueta!