diumenge, 24 d’agost del 2008

Gotes

Quan comença les toves de les escales les van absorbent, una a una desapareixen com per art de màgia. A la barana de ferro rovellat s’hi acumulen a sota. Hi passo el dit i sento com la seva fredor rellisca pel dit i la mà avall cap al canell.

Ara cau més fort i els arbres del davant es desdibuixen fins a desaparèixer. És una cortina gris. Les rajoles saturades ja no poden xuclar més i ara les escupen avall formant petites cascades als graons.

Bufa un vent fresc que em refreda l’aigua que he entomat fent el primer viatge. De la porta estant sento els trons com fan tremolar tota la casa. La tinc just al damunt. El desaigua saturat ja no empassa. Al picar contra el roquissar les gotes es trenquen i m’esquitxen .

Espero que pari, no tinc massa pressa, ni ganes de tenir-ne. Als tolls que hi ha les gotes fan bombolles que peten les que cauen al darrera. Quan surto l’herba és ben xopa i em mulla les sabates, torno a passar el dit per sota la barana.

Ja ha parat.

10 comentaris:

Sergi ha dit...

I l'olor a terra mullada, que té aquell no-sé-què que et fa respirar ben profund.

Mireia ha dit...

M?agraden les tempestes d'estius, amb llamps i trons i gotes grosses que rellisquen clatell avall i et fan venir un calfred

Carles Casanovas ha dit...

La tardor,
la pluja i el tro...
sempre és així. Gaudeix de l'aigua
és màgica.

Rita ha dit...

Llegint-te gairebé he sentit l'olor i la fresqueta de després de les plugues de finals d'estiu. :-)

dolors ha dit...

De pètita quan passava els estius a cal Patxó m'encantava veure les tormentes des de la porta de la cotxeria, llamps, trons, pedra...
deien que quan l'aigua fa bombolles és que ha de ploure molt...

Deric ha dit...

a l'estiu, un dia així s'agraeix molt, gaires, no

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

aquestes plugues de finals d'estiu netejen quelcom més que les toves...

bajoqueta ha dit...

Ai jo vull una tormenta així, a Tarragona no acaba de ploure. Jo vull aigua!

neus ha dit...

Preciosa descripció d'una bona ruixada... però i la foto????? mareta! és una meravella! I és que la pluja ens deixa regals abans, durant i després de caure...

zel ha dit...

Bonic text, preciosa foto... a casa no vam veure el sol, pluja i prou...

Sembla que a tots ens has fet venir ganes de fer fotos, noi!