Gotes

Quan comença les toves de les escales les van absorbent, una a una desapareixen com per art de màgia. A la barana de ferro rovellat s’hi acumulen a sota. Hi passo el dit i sento com la seva fredor rellisca pel dit i la mà avall cap al canell.

Ara cau més fort i els arbres del davant es desdibuixen fins a desaparèixer. És una cortina gris. Les rajoles saturades ja no poden xuclar més i ara les escupen avall formant petites cascades als graons.

Bufa un vent fresc que em refreda l’aigua que he entomat fent el primer viatge. De la porta estant sento els trons com fan tremolar tota la casa. La tinc just al damunt. El desaigua saturat ja no empassa. Al picar contra el roquissar les gotes es trenquen i m’esquitxen .

Espero que pari, no tinc massa pressa, ni ganes de tenir-ne. Als tolls que hi ha les gotes fan bombolles que peten les que cauen al darrera. Quan surto l’herba és ben xopa i em mulla les sabates, torno a passar el dit per sota la barana.

Ja ha parat.