Punt i seguit

Escriure per escriure, per acomplir un dia més amb un deure autoimposat, esperant que algú, a l’altra banda, tingui ganes de llegir i de provar d’entendre les anades d’olla.

I sintonitzo amb algú que no sé quina cara fa però que es ben clar que m’ha clissat d’una hora lluny i me’n ric de l’altre que sent esquellots i s’imagina campanes o picarols. I tots i totes formen part d’un univers desconegut però que sé que hi és. Un univers que m‘escolta i moltes vegades pregunta sense esperar una resposta... o potser sí que l'espera però no la rep.

I busco música i trobo en Dizzy Gillespie i el poso fluixet perquè a l’altra banda de la porta dorm i deixo que la trompeta torta se m’endugui. I l’imagino amb les galtes inflades.

Canvio el format i teclejo ràpid les idees que hauria d’haver apuntat però que guardo desordenades i confuses al cervell.

I observo el món amb els ulls de qui pensa un post, cercant petits detalls, coneguts i evidents i me n’adono que, en aquests moments, sóc jo qui busca i que la vida és molt més interessant quan és ella qui ensopega amb mi. Mostrant-se oberta i disposada a ser escrita.

I tinc ganes que acabi l’estiu quan tot just acaba de començar i m’agrada que avui faci una mica de vent per deixar la finestra oberta i dormir amb una mica de fresca que s’endugui els mals esperits.

I quan estic a punt d’anar a dormir sona el mòbil i rebo dos missatges i l’últim diu: Posa tv2 ja! Pensa en mi! T’estimo!

I a tv2 fan els Police en directe. I penso que per moltes coses i anys que passin cada cop que senti With or without you voldré fumar-me un cigarret amb tu encara que sigui imaginari.