dissabte, 5 de juliol de 2008

Sentits

La noia escombra i el ris ris de l’eina endavant i endarrere no em distreu de la forquilla batent un ou que arriba d’una finestra propera. Olor de lleixiu.

Les rodes amb coixinets i la vibració a l’alumini mullat i fresc a les mans.

Una cigala estrident dalt d’un pi, quan deixa de xerricar se sent alguna cosa més, suau i fluixeta per suportar millor la calor. Figuera i brot de fonoll per mossegar-lo poquet a poquet.

Cremor d’àcid i l’aigua calenta de la mànega enrotllada al sol. Massa calenta.

Vernís fosc a la porta d’entrada, les mans s’enganxen a l’anella metàl·lica, herba acabada de tallar. La resina del pi als pantalons és una taca que es flaira. Fulles xopes entre els dits.

Dos pollets d’oreneta damunt la biga a sota del porxo, piulen. La mare sobrevola i vigila espantada.

Cap al tard sobre el Montseny un fil de lluna. Olor de llibres vells.

7 comentaris:

menta fresca ha dit...

ara si, tendre com sempre, d'això de ca teva al montseny...que voles per fi?

menta fresca ha dit...

m'oblidava de la foto amb els llibres de vell i el marc de fotos a jocs, senzilla i preciosa, com el tacte de les paraules.

elur ha dit...

és tan bona l'olor dels llibres vells!

zel ha dit...

M'enamora tot el que escrius, quantes vegades t'ho he dit?
Si és que no hi ha gent com tu, ja, o en queden poquets...
Gràcies pels regals diaris, em fan creure que queda sensibilitat al món...
Petons

moi de tiana ha dit...

així que vas veure el fil de lluna que comença a créixer, molt fil d'ungla, suposo, jo ahir no ho vaig aconseguir, espero veure-la avui...

moni ha dit...

Fem una competició d' olors???? Gràcies per l' abraçada d' aquest matí. Ha estat bonica.

Mireia ha dit...

l'olor de llibres vells , és unica. Et trasnporta , et fa imaginar...com els teus flashos de realitat. Com sempre evocador