Un nen molt petit es passeja despullat lluint únicament uns sostenidors probablement de la germana, també petita.Cent cinquanta mil litres d’aigua canvien del blau al verd en menys d’un minut.
Un gran ull oriental de color gris m’observa de bon matí.
Brasil a la tarda.
El to blavós de l’esquena de les orenetes volant arran de camí.
Un cementiri de difícil accés i un alemany tòpic i típic.
Una serp seca i un dragonet que s’amaga entre els plecs de la coberta.
Una visita al racó de la Rita sense coques de vidre.
Tossut i amb el cul ple de pols s’aixeca del mig del camí i s’agafa de la ma del pare per deixar-me passar amb la furgoneta.
Obrir la finestra i el balcó i deixar que el vent fresc m’acabi d’eixugar després de la dutxa.
8 comentaris:
Mmmmmhhhh, jo també acabo de sortir de la dutxa, però a davant tinc veins, i no goso obrir, potser fugen!!!!
Ummmm... Coques de vidre... N'hauria de tenir? Per proximitat, potser de la Monserratina...
Bona matinada i gràcies per linkar-me!!!
Uns petons :)
Doncs alguna cosa hauràs de fer xulo-piscines perquè les coques de vidre són delicioses, sobretot les del racó de la Rita.
Ei, ei! I no ho compartireu això del racó de la Rita (que no és la rita de l'illa)? :DDD
cullons! un xulu piscines en boles assecant-se en un balco! això sol ja és un post!
Què vol el gran ull oriental? Em posa nerviosa!
Si les orenetes volen baix, no vol dir pluja?
ja tocava un mica de vent fresquet!
Publica un comentari a l'entrada