La noia escombra i el ris ris de l’eina endavant i endarrere no em distreu de la forquilla batent un ou que arriba d’una finestra propera. Olor de lleixiu.Les rodes amb coixinets i la vibració a l’alumini mullat i fresc a les mans.
Una cigala estrident dalt d’un pi, quan deixa de xerricar se sent alguna cosa més, suau i fluixeta per suportar millor la calor. Figuera i brot de fonoll per mossegar-lo poquet a poquet.
Cremor d’àcid i l’aigua calenta de la mànega enrotllada al sol. Massa calenta.
Vernís fosc a la porta d’entrada, les mans s’enganxen a l’anella metàl·lica, herba acabada de tallar. La resina del pi als pantalons és una taca que es flaira. Fulles xopes entre els dits.
Dos pollets d’oreneta damunt la biga a sota del porxo, piulen. La mare sobrevola i vigila espantada.
Cap al tard sobre el Montseny un fil de lluna. Olor de llibres vells.
7 comentaris:
ara si, tendre com sempre, d'això de ca teva al montseny...que voles per fi?
m'oblidava de la foto amb els llibres de vell i el marc de fotos a jocs, senzilla i preciosa, com el tacte de les paraules.
és tan bona l'olor dels llibres vells!
M'enamora tot el que escrius, quantes vegades t'ho he dit?
Si és que no hi ha gent com tu, ja, o en queden poquets...
Gràcies pels regals diaris, em fan creure que queda sensibilitat al món...
Petons
així que vas veure el fil de lluna que comença a créixer, molt fil d'ungla, suposo, jo ahir no ho vaig aconseguir, espero veure-la avui...
Fem una competició d' olors???? Gràcies per l' abraçada d' aquest matí. Ha estat bonica.
l'olor de llibres vells , és unica. Et trasnporta , et fa imaginar...com els teus flashos de realitat. Com sempre evocador
Publica un comentari a l'entrada