Sento la seva olor quan s’adorm sobre el meu pit, el seu pes lleuger i el moviment regular de la respiració.El seu tacte quan m’abraça i em fa un petó ben gros. La seva escalfor i alegria de veure’m de bon matí.
Veig el nostre reflex quan me l’ensenya en un televisor apagat. L’apropament i les ganes de compartir alguna cosa malgrat el cansament.
Prenc un cafè amb llet i redescobreixo com de be escriu en Martí i Pol i la vergonya del meu fer.
Escolto propostes, idees i projectes. Whisky amb gel i amics, begut en tassa.
I m’oloro que alguna cosa ha de passar.
Amb tacte i fluixet, aprofitant el son, fem confidències.
Veiem a venir nous i millors temps.
Amb gust de Sapphire i tònica...
Sentint el que fan els veïns.
Què més puc demanar?
13 comentaris:
doncs dit així...una altre ronda i prou!
M'encanta el post, és fantàstic. Tot això només vol dir una cosa: Felicitat. I amb això ja n'hi ha prou.
Només puc dir amén al que diuen en clint i en xexu... I els meus millors desitjos: que tot us vagi de conya! :)
crec que res per tant ni cal afegir-hi mes, ets afortunat.
Res més. Que aquesta pau perduri. Junts!
Estones de cel, que ben trobades siguin.
potser tornar a repetir aquest cap de setmana?
Caram! Talment toques el cel! Que duri, que duri.... Salut!
Jordi què bonic és compartir olors, tacte i confidències. Ets un afortunat. Estic amb la Dafne quan diu que són estones de cel.Jo m'apunto a la ronda...Petons i molts caps de setmana.
Posats a demanar més... què tal que la Feliu anunciés un (esperat) retorn als escenaris?
Però mentre aixòs no arriba, deixeu-me felicitar-vos pel post i per la vida en general!!!
oooooooh aixo sona molt pero q molt be, eh noi! aprofita!
Felicitats.
Jordi, això es el Nirvana i és el regal més bò que podries fer-me pel
meu "cumple"
Publica un comentari a l'entrada