He somiat que pescava un peix
sortosament, o no, tinc un son sincer
i el peix era petit.
Tenia una taca negra a la cua
i l'ham se li havia entortolligat a la boca,
no la podia obrir.
Li he tapat el cap amb un drap
per mirar de desenganxar-lo.
Obria les aletes.
M'he despertat.
9 comentaris:
bon dia parella de dos! ho sento però avui en Josep us ha pasat al davant.
Es veu d'un hora lluny que fins i tot el son l'has de tenir sincer. Bon text i si ho has somniat de debó, el fet de voler treure l'ham es prou evident...tot necesita el seu temps, xulo! a veure si feras com en Gervasi d'en Josep ara tú!
coi, quin somni més extrany.
en fi, espero que hagis pogut salvar el peix!
Deuen ser coses del pont això... Sort que no en vaig fer! ;)
Et dediques a pescar en somnis, però després intentes salvar la pesca. Si ja es veu que has de ser bon jan.
sensibilitat de pescador frustrat
Somnis extranys per persones sinceres. Una gran combinació!
Ostres, quin patir! pobre peixet.
Coneixes els contes del Peix Irisat? Són de nens, molt macos
Si senyor, és una bona imatge de l'angoixa.
Avui he vist des de la finestra d'un pati interior dos estornells, ben cepats, caient en picat, fent giravolts mentre batien ales per ralentir el viatge.
He sentit un cop sec entre "plof" i "cloc", i m'han vingut dues idees al cap, instantànies: primer un peix negre amb una taca clara (i no pas al revés), i segon, la pregunta per si ha guanyat algun dels dos, abans d'esclafar-se.
Hola,
Curiós aixó dels sommis i l'angoixa. Com és que van tan a prop ?
Maco el blog, si senyor. M'agrada.
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada