També podia passar durant una revetlla de Sant Joan, quan ja no quedava res obert, després de saltar set vegades el foc i qui tenia nassos haver fet un banyet a la bassa glaçada.
O un dia dissabte qualsevol, perquè sí, perquè passava.
En un moment algú rebuscant pel moble dels cedés trobava els Catorze cañonazos bailables vol. 29 i triava la onzena cançó.
La versió no era exactament aquesta, però més o menys... i és que tots tenim un passat.
6 comentaris:
M'alegro de que el meu passat fos diferent al teu, amb perdó. Encara que potser si jo fes aquest post a la meva manera tu pensaries el mateix.
collons...no en conec cap! però tenen unes portades entretingudes...Aiii el passat!
Por la esquina del viejo barrio lo vi pasaaaar
con el tumbao
que
tienen los guapos
al caminaaar...
Jo en conec un que després de cada cap d´any s´havia de fer unes ulleres noves perque amb la taja no només perdia la vergonya.
Tots tenim un passat i diferent al teu, però sovint totalment paral.lel. Per Sant Joan o Cap d'any o qualsevol altra "marcha guarra" de les que la colla ens montàvem, a diferència d'altres noies jo mai no estrenava sabates, quedaven de pena de trepitjades i de tot el que podia haver per terra.
em quedo amb:
LA CUMBIA
(PASTOR LÓPEZ Y SU COMBO)
i un guateque després!!!
Publica un comentari a l'entrada