Ferit de mort per un altre pretendent rebutjat, en Drac en un últim acte d’amor dóna la flor a la seva estimada donzella que plora amb el cor trencat abraçada a aquell a qui ha estimat com a ningú. Les espines de la rosa vermella que estreny amb força deixen anar un regalim de sang que es barreja amb la del seu amant.
A l’extrem de l’escena l’assassí, gelós, empunyant espasa i llança sagnants crida:
Per Déu juro que seràs meva o de ningú!
Una altra aportació als Relats Conjunts.
15 comentaris:
I és que la història potser va ser així. Qui era el dolent de la pel·lícula? Bon relat, breu, però que deixa les coses molt clares.
Relat breu amb molt bon regust. Aquest intercanvi de papers és original i ben escrit li dóna molta credibilitat. Salut!
tant arriba la violencia d genere?
Sempre, però sempre m'assabento de la nova proposta a casa teva, coi..."primerenc" Petonassos!!!
Cony, però si podria ser la història de qualsevol que estiguis sotmes a violència de genère!!!
Breu, ras i curt, però bo :-)
I l'altre qui era? St, Jordi? o un altre drac...aquí hi veig una segona entrega!
aquesta si que no m'agrada ni de bon tros; literariament la trovo perfecta però malhauradament es tal real que em corpren! ho sento.
m'encanten aquests relats breus, tant de bo jo també en sabés fer-ne així.
breu, però intens!
i molt molt dur... com la vida mateixa!
ei gràcies per aquest relat curt i intens, et fa pensar amb la realitat diària però a la vegada m'ha duit a recordar les pel·licules del Kurosawa aquelles batalles èpiques d'amor, de l'honor i lluita...estic flipant!!!
un relat que si més no toca.. ho meva o de ningú més. com algú ha dit.. em recorda a violència de gènere.
aina
Buf, t'ha sortit un relat dur... i veient com està el pati, força creïble :$
Breu,concís, dur... bon relat!
Un relat ben real (desgraciadament..)
Ei, felicitats pel relat. M'agrada aquest estil d'anar a la idea, sense retoricismes buits, i amb capgirell i clatellada de propina.
Molt agut i encertat. No sé si vaig comentar l'anterior -partícules, ja se sap...- però valgui el comentari per tots dos.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada