He vist una dona descalça caminant per un terra moll i una Vella Quaresma que va fer en Nona.Tres ous de gavina i dues gavines practicant el canibalisme.
Un gat assegut a la cantonada, un enamorat i un tren que marxava.
Tres sifons vells i una ampolla de gasosa petita.
El qui diuen que ha de ser el meu substitut.
Una puput i un estornell morts. També n’he vist molts de vius.
Un escarbatet torrat al meu entrepà i un tió esperant un Nadal.
Un cel carbassa que m’envoltava i em mullava i un cim coronat per un núvol brillant.
Arrossars esperant l’arròs i l’aigua i un diari de viatge de botó i cordill.
Una aranya caminant per l’esborrany d’aquest post.
10 comentaris:
Has començat prou bé i variadet ;)Bona setmana!
sort que l'aranya o no ha gosat o l'has fet fora!ja tens sustitut a la feina, això vol dir que el trasllat s'acosta? on trovaràs aquesta visió amb la que ens regales avui al teu post? i recorda, empaqueta bé aquesta inspiració, no te la deixis per aquestes contrades!
jo és que al.lucino les coses que veus...i què tal pinta el substitut?
Tres sifons vells i una gassosa petita, amb tap clic de porcel.lana, saps quants records Jordi, guarden aquests quatre objectes tant fràgils. Son, dos d' ells de fa al menys 50 anys, el sifó més antic amb tap, semble de plomb, deu ser d'avans de la guerra
incivil. Tots aquets objectes van ser testimonis d'un temps, de unes passions i de moltes calentures de ton pare i ta mare i dels Reis a Igualada i del Avi Pau i la iaia
Rosa. No son objectes inanimats, son -al menys per mi-part del que som i del que ets.Son objectes carregats d'ànima.
vés amb compte que l'aranya si et pica et farà veure al·lucinacions.
I la setmana serà un altra.
Visca en Nona!!
Si la semana que t' espera té aquest aspecte...puc venir amb tú?
petons
Sempre consola trobar algú més que menja entrepans d'escarabats torrats!!!
Menjadors d'escarabats d'arreu del món: unim-nos! :P
Ja m'agradaria veure com tu, quin iuiu conèixer el substitut d'un mateix!
m'encanta llegir escrits d'idees breus. sempre n'hi ha que em recorden coses (el meu avi bevia sifó) i n'hi ha que potser no em diuen res, prò sempre penso «això és un record per a algú...».
m'ha agradat especialment el gat assegut a la cantonada, un enamorat i un tren que marxava.
Felicitats!!! i bona diada! :)
Publica un comentari a l'entrada