Passejo per un lloc conegut i desconegut a l’hora. Paisatges més o menys familiars, si més no sé on vaig encara que en desconec el camí.Bufa una suau brisa de cara, és en aquest moment quan soc conscient que puc fer-ho. Obro els braços i sento el vent que empeny. Els meus peus no toquen a terra. Estic volant. Aprofito els corrents per anar guanyant alçada, el terra s’allunya. Soc un nen que aprèn a caminar, jugo amb el vent i provo d’esquivar arbres i edificis.
Se’m fa un nus a l’estomac però m’encanta, el vertigen és fort, molt fort. Estic molt amunt. Em moc insegur per la ciutat, haig de vigilar els cables elèctrics. Aquí no es pot aterrar hauria d’anar buscant un descampat.
Començo a baixar i tinc por, sento el vent ràpid a la cara, l’aterratge és difícil i cal control per no estavellar-se. Tinc la sensació que el descens és massa ràpid, intento frenar però no se com. Finalment toco terra una mica atabalat, ara ja sé com es fa...soc feliç, m’encaro al vent de nou i torno a volar.
Ara fa molt que no somio que volo i ho enyoro.
12 comentaris:
Llegint-te, gairebé volava amb tu. Molt bona diada de Sant Jordi!
Gràcies per aquest vol!
Oh, jo em pensava que descrivies la sensació d'anar amb parapent, o alguna cosa així. Somniar-ho és molt millor, però compte amb no caure, i compte amb les interpretacions.
bon dia de Sant Jordi per tú, la Marta i en Martí. Voles ja que ets lliure, tens por ja que ets viu i a la fi has aconseguit aterrar quan creies que no ho feries; hi ha coses que per temps que pasi no s'obliden mai......
Un post preciós Jordi... i les fotos que penges, són una delícia.
Ah i felicitats, és clar :)
Què? que hem remirat titànic? Esperava que cridessis que eres el rei del món!
Per cert, moltes felicitats!
Molt bona la passejada aeria!!!!Feliç Sant Jordi, Jordi.
Osti osti osti, saps que jo també he somiat moltes vegades que m'enlairo i volo? Es al.lucinant, eh? Petons, bon sant Jordi!
Doncs tanca els ulls, esten els braços i vola! Una imatge preciosa!
A mi m'encanta tancar es ulls i deixar que es vent me piqui a la cara i imaginar que soc mooolt lluny d'on em trobo... No se si hi arribo pas volant, però el que segur que vola és la meva imaginació!
Espero que es Sant Jordi hagi anat bé!
Más vale que Oriol se ponga las pilas con su cámara porque las tuyas le siguen los pasos. Felicidades guapo.
Amb aquest post hem volat una mica tots amb tu! i no tinguis por, que com aterrissar de vegades, no és el més important!
Publica un comentari a l'entrada