Hi ha dies que fan pujada i costen, a més tens ganes de que plogui molt i tant sols cauen quatre gotes miserables que embruten el cotxe. I fas les feines d’esma, sense ganes i el client, que té molt diners, decideix que la feina que vas fer-li ahir no li agrada i vol que la refacis... i posats a citar a mi me sua soberanament sa polla. I després et toca descarregar més sal i ja comences a estar-ne fart, però continues i ho fas perquè toca.
Finalment surts al carrer i a la última feina algú et somriu i et fa la vida fàcil per poder descarregar encara més sal i segueix sense ploure però els núvols s’han obert i passes per un camp ben groc que té una llum molt especial, i t’agrada i et quedes amb les ganes de parar i tombar-t’hi amagat de tot i de tothom i respirar.
Però segueixes conduint i te n’adones que als marges ja hi ha roselles vermelles i cards florits i pixallits per bufar i que en surtin els angelets volant, veus les espigues allà al costat i els fanals i l’herba aquella del gall o gallina? i de quants novios tens?
Mentre acceleres i fas pols pel camí de terra, veus les pomeres florides i un carro amb dos cavalls que l’estiren. Redueixes...
I ja has passat un altra dia.
9 comentaris:
Molt bonic, jordi. M'has arribat al cor, m'has fet somriure i sentir una sensació dolça, dolça... ;)
Bona nit, maco!
Ei, poeta!
Maleït siga, tant grans sardinades us foteu els xulopiscines que necessiteu la sal a saques?
Em mata la curiositat per la qüestió de la sal! Vagi per endavant que on jo visc hi ha dos mars -sí, dos de diferents- però no hi ha piscines.
Per cert, no es poden emprar tant a la lleugera paraules gruixudes, en un blog!!!! Què passaria si entrés un nen i llegís un estirabot com soberanament?! I a sobre no està normalitzada!!!! Què en pensaran els senyors del DIEC d'aquest blog? Brut, brut!
Esta clar, en aquest cas recomano el "gallumbo hz23". La seva funció sostenidora és suficient i efectiva...
Si la cosa va més enllà passaríem a la famosa "cizalla xp2". Potser una solució dràstica?... Consulti al séu farmacèutic
qui dies passa anys empeny... era així al revés?
posats a citar, no hi ha cap frase millor en tota la discografia dels Antònia Font! jajaja
Avui també es un dia d'aquells que pinten grisots!
vec que no sóc l'únic que està fins als ous aquesta setmana!
I passa un altre dia, difícil, però almenys tens la sort de veure totes aquestes coses que cites. Jo només veig quatre parets i molts artilugis d'investigació, i un cel molt gris per la finestra.
Oh! Jo vull un dia així! El necessito!
ei nano, aviat un cop per setmana, els dissabtes concretament,a primera hora del matí i poder també a darrera hora de la tarda, em podré permetre el luxe de mirar i veure talment el mateix que has vist avui...sento lo de la sal, no tinc piscina ni la vull però la propera vegada que em portin els 100 kgrs. pel descalcificador li aumentaré la propina al mohamed. Paraula.
Publica un comentari a l'entrada