Pujades

Hi ha dies que fan pujada i costen, a més tens ganes de que plogui molt i tant sols cauen quatre gotes miserables que embruten el cotxe. I fas les feines d’esma, sense ganes i el client, que té molt diners, decideix que la feina que vas fer-li ahir no li agrada i vol que la refacis... i posats a citar a mi me sua soberanament sa polla. I després et toca descarregar més sal i ja comences a estar-ne fart, però continues i ho fas perquè toca.

Finalment surts al carrer i a la última feina algú et somriu i et fa la vida fàcil per poder descarregar encara més sal i segueix sense ploure però els núvols s’han obert i passes per un camp ben groc que té una llum molt especial, i t’agrada i et quedes amb les ganes de parar i tombar-t’hi amagat de tot i de tothom i respirar.
Però segueixes conduint i te n’adones que als marges ja hi ha roselles vermelles i cards florits i pixallits per bufar i que en surtin els angelets volant, veus les espigues allà al costat i els fanals i l’herba aquella del gall o gallina? i de quants novios tens?

Mentre acceleres i fas pols pel camí de terra, veus les pomeres florides i un carro amb dos cavalls que l’estiren. Redueixes...

I ja has passat un altra dia.