Somnífers

Comentava fa uns quant dies, que havia anat a comprar llibres i en Xexu demanava per el llibre d’en Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes. Doncs ja l’he acabat i m’ha agradat. Llibre perfecte per llegir al llit, petit, cent quaranta-tres pàgines, deu euros, arrodonint set cèntims d’euro la pàgina (sí, això ja ho feien en Pàmies i en Monzó fa temps a Catalunya Ràdio).
Són relats breus, a vegades de plana i mitja, altres més llargs. Hi ha històries dures i tendres, iròniques, surrealistes, però totes amb un puntet o puntàs, depèn, d’humor i/o mala llet.

Ara el somnífer que llegeixo és Tim Burton por Tim Burton, que ara per ara és més interessant per les il•lustracions que no pas pel que s’hi explica, bàsicament un exercici d’endogàmia de l’univers burtonià. Se sap molt bé qui li cau bé, per l’ensabonada i qui li cau malament per què ni en parla.

Aviat l’acabaré, ja en tinc ganes. M’espera el Mil cretins.

Hi ha coses tan evidents que sembla mentida que ningú hi hagi pensat. A l’últim post de somnífers hi posava la mel de l’abella Maia aquí teniu la Lune de miel que amb mal de coll que s'acosta ja anirà bé.