Amb la Rodoreda vam començar malament, a l’escola van fer-me llegir Quanta, quanta guerra. Recordo que el vaig acabar amb prou feines. No va agradar-me. Van passar el anys i en un moment determinat vaig decidir que havia de donar-li una segona oportunitat i vaig llençar-me a La Plaça del Diamant. Tot i que les cares de la Sílvia Munt i en Lluís Homar i la cançó d’en Ramon Muntaner van ajudar força, la cosa tampoc va millorar gaire.Han passat els anys i a petició del blog Tens un racó dalt del món, és un plaer col•laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d’aquesta autora.
Som una seixantena els blogs que col•laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s’han repartit fragments de textos inventats per l’organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.
Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.
Aquest és el fragment que em correspon:
22. No tenia ni cinc per anar a comprar el salfumant. L’adroguer de sota ni em mirava i em penso que no era perquè fos dolent sinó perquè li feia por, amb tants milicians com havien vingut a casa.
Aviam si un dia d’aquests m’hi torno a posar.
Per no espatllar el joc i seguint les normes del joc en aquest post no hi ha comentaris.
