dimecres, 6 de febrer del 2008

Fonètica

Combinar un so palatal, fricatiu, sonor amb un de vocàlic obert, bilabiovelar, greu i després ajuntar-n’hi dos de consonàntics seguits, el primer alveolar, líquid, vibrant i simple i el segon dental, oclusiu sonor per acabar amb un final vocàlic tancat, palatal i agut és una tasca duríssima si tens menys de dos anys.

A sobre, si quan ho proves, tothom et mira i riu i se’n riu, i al padrí li cau la baba i el que faci falta.

Que a totes les criatures els ha portat problemes, i m’han dit Joldi, Txoldi, Xori, i altres variants.

Què collons! Deixeu-lo pobret, que si cal em diré Jogui fins que a l’Arnau li doni la gana.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Jo també en conec un que li diem Txori perquè ell mateix no sabia pronunciar el seu nom. Pensava que era cosa d'ell, no sabia que era tan complicat dir-ho per un nen petit.

L'Avi ha dit...

I si li digues "padri" no seria més fàcil?.

Robertinhos ha dit...

home, que aprengui a dir el teu nom d'una vegada, que sino aniràs amb la baba penjant pel poble!

salutacions!

torno a estar actiu!

Clint ha dit...

Doncs sort del final del post, que a mi em fas fer tot això del principi i em penso que no torno a badar boca mai més!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

per tal que la baba no embruti la roba vàren inventar també els pitets (si per menjar també) o sigui que tranquil, conec un lloc on t'hi posen el nom, si en vols un que digui Jordi nomes m'ho demanes, però deixa que et caigui la baba tant de temps com poguis.