Duc ulleres des dels set anys, això vol dir pràcticament des de que recordo. Les porto per gairebé tot. El primer que faig quan em llevo és posar-me les ulleres i la última cosa treure-me-les. Formen part de mi i no estic disposat a posar-me lentilles. Poden estar brutes i accentuar la boira, ratllades i provocar mal de cap, però sense no m'hi veig.
Ella tampoc.
Quan me les trec el món es desdibuixa, qualsevol cosa que estigui a més de vint centímetres perd els seus contorns, els colors es barregen, les línies es difuminen, els detalls es perden.
És per això que des d'ahir que hi estic donant voltes. Si del llit estant i sense ulleres, Ella va dir-me:
M'ho haig de prendre bé o malament?













