Hi ha espais que un dia, per una raó o una altra, deixes aparcats.
Llocs que han estat importants i on han passat coses importants.
Llocs que et parlen d’amistat, de treballar, de compartir, de ballar, de riure molt i de passar fred. Llocs que et parlen de caps d’any, de sant Joans i de mil caps de setmana. De bolets, de menjar molt, de beure més, d’Isard Vader, de dormir molt o dormir poc, de The Police i de seure a la vora del foc i xerrar durant hores i hores. De mars de boira i nits d'estels, de too many nigths alone, d’ampolles de cava a la neu, de caminar, d’anar a fer llenya...
...de créixer i de viure.
Fa molts anys un savi va parlar-me dels llocs bons. Aquest cap de setmana hem tornat a La Mina.
6 comentaris:
quin text mes maco. Ple de records d vida...
ja sé de que parles; llocs amb energia, encara que no t'hi passis mai més. Llocs que et desperten quelcom, i no saps ben bé perquè. Llocs màgics, per tu i per la teva història personal, encara que els endorroquin, que desapareixin, o que no hi tornis mai més. llocs que recordes, intactes, en la teva ment. Sensacions i records, que no sempre estan lligats.
El text és genial i la fotografia també!
... de llistes de còctels amb cal·ligrafia degenerativa, de "E.T appears courtesy of", d'equips de música carregats amunt i avall, de cubates de passport i potada al sac de dormir, de llarguíssimes caravanes tornant diumenge al vespre, de l'Homo Eructus...
Espero que els altres lectors em perdonin la complicitat, que els deixa una mica al marge.
M'he posat la foto de salvapantalles.
Gràcies a tots pel vostres comentaris.
Déjà vie, realment forma part de la meva vida.
Rockn'n'roll, l'has clavat i afortunadament per mi aquest lloc segueix intacte i no em cal recorrer al record.
Tarambana si tu m'ho dius, em faràs posar vermell...
Edu, ningú t'ha de perdonar res. Formes part d'aquest lloc, tant com jo, i en part n'ets culpable de que sigui especial.
Si fill, la vida és per viure-la, sentir-la patir-la i disfrutar-la.Oh!! La la la que diria en Serrat ò la Massiel. És molt bonic però sobre tot cert el què has escrit. Mercès per la foto. És dura la vida de un Xulu piscines.
Papa.
Publica un comentari a l'entrada