M’han enviat a un curset de prevenció de riscos laborals i he descobert que la meva vida està en perill constant. El proper cop que m’acosti a una piscina buida, abans, hauré de posar-me un casc, sabates de seguretat, roba adequada, posar-me ulleres de protecció, una mascareta d’un sol us, buscar una paret propera, clavar-hi un clau, posar-hi un mosquetó, aconseguir un arnés i una cinta i lligar-m’hi amb una corda que eviti la caiguda fins al fons de la piscina. Un cop fet això i alguna cosa que no recordo, podré acostar-me a la vora de la piscina i amb el trepant aïllat (per evitar descàrregues) fer el forat on anirà el tac del cinc i posar el cargol corresponent. Tot plegat per clavar un cartellet on diu:prof. 2,10 mts.
Que dura n’és la vida del xulo piscines! i tan fàcils com són a vegades les coses… i sinó veieu aquest cartell que he vist a Llafranc en un trosset de bosc entre dos carrers.
1 comentari:
Realment fa mandra fer tot aixó per posar un cartell... i si poses uns post-it's? potser no caltanta mandanga llavors... i si en poses uns quants es veuràn igualment... ;)
Publica un comentari a l'entrada