Mal pensats

Per evitar mals entesos d'alguns i algunes inconcients, ara i aquí és on podeu veure que tampoc es pot afegir panxa i calva. Que seguim sense àvies i sortim atlètics i prims per imperatiu legal. Que la panxa l'he buscada, de veritat, O sigui que ja ho tenim explicat. Per cert si us en voleu fer un (de personatge virtual) poseu el nom martonsia o patordi allà on demana qui us ho ha recomanat, vosaltres en treureu pasta virtual i nosaltres també.

No tenim àvies

Amb una mica d'imaginació aquí hi ha la Marta.
La pàgina està bé però no dóna opció a posar més cul i més pits. I com podreu veure d'aquí a poc tampoc més panxa. Però ja sabeu, els personatges virtuals ens permeten fer-nos encara més guapos. Que ja no tenim àvies...

Crispety, crunchety, peanut-buttery!

Tinc peanut butter. I butterfingers, només me'n queda un.
Dissabte va ser un dia de conèixer nova gent. Vam conèixer la Nora. És nova i encara fa olor de nova... m'estic embolicant. Tornem-hi.

Divendres al vespre sopar a Torroella amb l'Anna i en Halid. Cuines del món. Patates farcides de Colòmbia, shawarma i felafel del Sudan (o de qualsevol altre lloc) i un plat combinat nepalí.

Dissabte dinar a ca la mama amb pastís d'urgència. Babeig amb el Quico. Després anar a conèixer la Nora (com ja he dit). A la nit embolic amb la zona verda a la Barceloneta i festeta a ca la Bet i l'Esteve. - És que són vells que volen semblar joves - va dir aquell fa uns quants anys. Els iaios de la festa si que ho èrem, però l'ampolla de Sapphire va ser la primera a volar. Vam retrobar el Cosí de Tarragona (referència Ogassa fa un parell d'anys) i vam conèixer en Ramón (Pensamientos aleatorios aquí a mà esquerra) a part d'en Nyaqui, en Jan i altres de qui no recordo o no en sé el nom...

Diumenge ressacós a ca la sogra, dinar de sant. Migdiada a la gespa i a la tarda Cardedeu. Començo a notar un cert nivell de feed back amb l'Arnau que ja camina de forma peculiar. Arribar a casa per veure els capítols perduts de Herois i a dormir.

Resum. De divendres nit a dissabte nit dues caipirinyes més tres whiskis més un nombre indeterminat (entre cinc i deu) de gintònics curtets (la majoria de Sapphire) és igual a un dilluns demolidor. I és que no tenim edat.

m'ha agradat, no m'ha agradat

Aquest serà el tercer "m'ha agradat, no m'ha agradat" del blog. Com sempre, imagineu-vos la musiqueta i som-hi.
Avui no m'ha agradat que en Xavier Bosch hagi plegat de fer El Món a Rac1. Els seus comentaris a les vuit del matí éren l'excusa perfecta per entrar a la feina dos minuts tard.
M'ha agradat però, que hagi plegat com ho ha fet i perquè ho ha fet.
M'ha agradat anar a celebrar l'aniversari de la Marta al Molí del mig (on vaig cada divendres a fer el manteniment) i que l'amo tallés l'encarregat de manteniment amb un "ara no toca" quan va voler fer-me una pregunta sobre la piscina.
No m'ha agradat que el jutge Del Olmo hagi segrestat El Jueves per la portada.
M'ha agradat la rèplica del dibuixant Guillermo quan sembla ser ha dit que els dibuixats èren en Tom Cruise i la Katie Holmes.
No m'ha agradat que aquesta setmana hagi fet tanta calor. No queda bé un xulo piscines tot suat.
M'ha agradat tornar a sentir grills a una pineda a ple migdia...fa estiu.
M'ha agradat adonar-me'n que només em queden cinc dissabtes.
No m'ha agradat adonar-me'n que encara me'n queden cinc.

Wasabe

Ahir vam anar a fer un sopar d'aquells que es fan i paguen un cop l'any, màxim dos, (si et toca duro per pela a la loteria de Nadal), per celebrar que avui és l'aniversari de la Marta. Al sopar vaig descobrir dues coses: les escumes i les esferificacions.

Les escumes, que voleu que us digui, sí... bé...tenia gust de safrà... Però les esferificacions... i de wasabe!!! Com va dir aquell, deu és bo i existeix i va invertar el wasabe i en Ferran Adrià.

Per cert quina possibilitat hi ha de conèixer tres persones que es diguin Torcuato en quinze dies?

Un altre dia explicaré què és el wasabe.

De dos rombos

Mingle²

Encara no tenim els dos rombos però ho aconseguirem. La raó de que el nostre blog necessiti "parental guidance" és que la paraula "penis" hi apareix vuit vegades...ups!!! ara nou.
I és que són la òstia... ai perdoneu.

Gira-sols i gira-dies

Un tricicle i dos pedals,
un coet interestel.lar
la tempesta d´electrons
causarà electrocutacions
Descampats i margalides,
gira-sols i gira-dies,
un cervell positrònic
no absorbeix el gin-tònic.

Crisis? What crisis?

Avui he trobat un ocell mort dins d’una piscina. M’ha semblat un gaig. A la mateixa piscina hi havia un llangardaix ofegant-s’hi. L’he salvat i el desagraït no m’ha donat ni les gràcies.
Per fer la meva feina m’han regalat un parell de quilos de tomàquets arrebossats de sulfat de coure i una ampolla de vi. Una iaiona que gairebé no caminava ha volgut donar-me propina, – se toma un café o una cerveza - m’ha dit. No l’he acceptada.
Més tard m’he aplicat un electroshock als dits índex i polze de la mà dreta.
Com que és divendres he tornat a les cases habituals. La russa, avui amb bata de minyona, esclops i un sol guant de goma, netejava el porxo al costat de piscina. Jo, mentre feia la feina, escoltava la ràdio. RAC1. La Vicenta N’dongo parlava de música i deia - la gent de la meva generació, entre els trenta i els quaranta... -. Avui hi sóc, el mes que ve no.
Xulo piscines busca crisi dels quaranta i si pot ser la noia de vint que representa que s’ha de lligar. Interessades poseu-vos-hi en contacte a través d’aquest blog. Es demana formalitat.

Enormous penis

Fa temps ja vam penjar la lletra en anglès. Ara n'hem après i hi posem el video del You tube i una traducció lliure, potser massa i tot. S'admeten correccions (fins i tot seria capaç de suplicar-ne)
I tornar-la a posar a què ve? Doncs que de tant en tant es necessari riure...

Si la vida se t’enfonsa,
et deixa amb cara de tonto
i et fot fora del pedestal
Quan estàs perdent esperança
al fons d’un pou profund
i no hi ha ningú que et llenci un cable
si estàs tant enfonsat que no saps per on tirar
Vine i posa’t al meu lloc
no et preocupis per res
agafa el toro per les banyes
perquè tinc la cura per tots els meus mals
miro el meu penis enorme
i els meus problemes es fonen
miro el meu penis enorme
i els bons temps tornen per quedar-s’hi
canto i ballo quan li foto un cop d’ull
i em sento radiant
miro el meu penis enorme
i tot va de conya

(xiulant)
zu ve zu zab faf fav ve doo vee vu jab vav sah vah yay fo ya fas fas fa shooby-do-wahhhhhzuh
PENIS
za dum zoob bah-day n doot boh doi yow

miro el meu penis enorme
i els meus problemes es fonen
miro el meu penis enorme
i els bons temps tornen per quedar-s’hi
Jo tinc una gran fortuna allà on s’ha de tenir
i em sento radiant
miro el meu penis enorme
i tot va de conya
la bèstia dels meus pantalons
i tot va de conya
és matadora
i tot va de conya
la mida no importa
i tot va de conya

Sabates de piojo

1- Perquè, quan busco una emisora per escoltar música, les úniques que sonen bé són les de clàssica?
2- Perquè ningú no ha formulat encara la teoria de la relativitat del pes? Si està claríssim que pesa més un sac de sal a les 7 de la tarda que a les 10 del matí.
3- Perquè m'agrada trobar finals sorpresa als bocates de l'esmorzar?

No tinc cap de les tres respostes però en la segona hi estic treballant. El que sí que tinc clar és el perquè m'ha agradat aquest cap de setmana. La Maria i en Roger han estat a casa. I m'han fet riure. Sobretot quan he descobert que són les sabates de piojo... les porta posades.
A més a més al final de tot i per sorpresa la Gina, en Lluc, la Yoli, i en David ens han vingut a veure.
I no és bonic això.