Crisis? What crisis?

Avui he trobat un ocell mort dins d’una piscina. M’ha semblat un gaig. A la mateixa piscina hi havia un llangardaix ofegant-s’hi. L’he salvat i el desagraït no m’ha donat ni les gràcies.
Per fer la meva feina m’han regalat un parell de quilos de tomàquets arrebossats de sulfat de coure i una ampolla de vi. Una iaiona que gairebé no caminava ha volgut donar-me propina, – se toma un café o una cerveza - m’ha dit. No l’he acceptada.
Més tard m’he aplicat un electroshock als dits índex i polze de la mà dreta.
Com que és divendres he tornat a les cases habituals. La russa, avui amb bata de minyona, esclops i un sol guant de goma, netejava el porxo al costat de piscina. Jo, mentre feia la feina, escoltava la ràdio. RAC1. La Vicenta N’dongo parlava de música i deia - la gent de la meva generació, entre els trenta i els quaranta... -. Avui hi sóc, el mes que ve no.
Xulo piscines busca crisi dels quaranta i si pot ser la noia de vint que representa que s’ha de lligar. Interessades poseu-vos-hi en contacte a través d’aquest blog. Es demana formalitat.