Crispety, crunchety, peanut-buttery!

Tinc peanut butter. I butterfingers, només me'n queda un.
Dissabte va ser un dia de conèixer nova gent. Vam conèixer la Nora. És nova i encara fa olor de nova... m'estic embolicant. Tornem-hi.

Divendres al vespre sopar a Torroella amb l'Anna i en Halid. Cuines del món. Patates farcides de Colòmbia, shawarma i felafel del Sudan (o de qualsevol altre lloc) i un plat combinat nepalí.

Dissabte dinar a ca la mama amb pastís d'urgència. Babeig amb el Quico. Després anar a conèixer la Nora (com ja he dit). A la nit embolic amb la zona verda a la Barceloneta i festeta a ca la Bet i l'Esteve. - És que són vells que volen semblar joves - va dir aquell fa uns quants anys. Els iaios de la festa si que ho èrem, però l'ampolla de Sapphire va ser la primera a volar. Vam retrobar el Cosí de Tarragona (referència Ogassa fa un parell d'anys) i vam conèixer en Ramón (Pensamientos aleatorios aquí a mà esquerra) a part d'en Nyaqui, en Jan i altres de qui no recordo o no en sé el nom...

Diumenge ressacós a ca la sogra, dinar de sant. Migdiada a la gespa i a la tarda Cardedeu. Començo a notar un cert nivell de feed back amb l'Arnau que ja camina de forma peculiar. Arribar a casa per veure els capítols perduts de Herois i a dormir.

Resum. De divendres nit a dissabte nit dues caipirinyes més tres whiskis més un nombre indeterminat (entre cinc i deu) de gintònics curtets (la majoria de Sapphire) és igual a un dilluns demolidor. I és que no tenim edat.