Hi havia el mestre Albèniz i la seva filla Laura que havia convidat l'Olga Sacharoff. Tots tres havien organitzat la trobada. Se l'havia d'escarmentar. La primera idea era tirar-li un cap de porc però era tant poc romàntic...
L'Enric Morera va aconseguir la disfressa però ja no estava massa per òsties i es prenia un vermut amb sifó tot sol. En Ramon Casas, burleta, anava fent esboços. Ell i Rusiñol, que s'havia posat l'uniforme, havien emborratxat el nano fins que havia caigut rodó.
Es va despertar amb el xivarri dels conspiradors i no entenia on era ni què passava. Tenia un mal de cap horroròs i va encendre un cigarret mentre se n'adonava que duia un vestit blanc i no tenia cabells. Atuït i ressacòs va començar a renegar quan va sentir son pare com deia:
- Veus que passa Alfons, fill meu, quan un jugador del Barça fitxa pel Madrid.
Una altra aportació als Relats Conjunts
6 comentaris:
Ha, ha, ha... molt bo!
Vestit així m'hauria agradat veure en Figo!
Ara caic, en Pierrot va de blanc.
original i boníssim!
Ei, que jo no he fitxat pel Madrid, aquest serà el Figo.
Més imaginatiu impossible!
Li hauria estat molt bé al FIGO això... sí, però no tan sols al FIGO, al LAUDRUP una bona esquilada de cabell...
Publica un comentari a l'entrada