Volem les coses com creiem que han de ser o com ens han venut que són. Amb aquest marc avui al Matà, una persona ha menystingut els flamencs que veia perquè no eren de color rosa. El grupet on anava han marxat sense parar esment en com alguns començaven a ser-ho, ni en el moviment de les potes, la flexibilitat del coll, en el soroll del bec a l'aigua quan mengen o la forma que té amb la punta de color negre o ...

Me n'he recordat d'una frase del llibre d'en Josep Maria Espinàs "El teu nom és Olga":

És que el fonoll és defectuós perquè no és una rosa?