Primer, amb un ganivet que duia amagat, va tallar el coll de l'home de la barba i boina i tot seguit, sense deixar temps per cap reacció, va apunyalar l'ull del seu company dels galons. Mentre l'home de la barba amb llacet saltava de la cadira, va empènyer la dona del vestit de tirants que va caure balcó avall amb un crit desesperat.
L'home de la boina, a terra, es dessagnava amb les mans al ganyot quan encara va copsar com, amb un moviment precís, enègic, ràpid i entrenat, feia girar el cap del mariner del bigoti fins a sentir un crec i tot seguit agafava el sifó i l'esclafava al clatell del barbut del llacet que provava de fugir.
Ja amb calma es va acostar a la taula, va agafar l'ampolla d'aigua i la va incrustar a la cara de l'astorat pallasso.
- Que no fumeu collons! Que estic prenyada!
Una altra aportació als Relats Conjunts
12 comentaris:
m'ha sorprès! i m'ha agradat molt! quin mal geni no?
Bon gir final! Ja tots pensàvem que el pallasso aquest gastava molt males puces, però no, la de les males puces era una altra, i déu n'hi do. Molt bona proposta, com en els bons temps!
Molt bo, Jordi!!! Com diu en XeXu, com en els bons temps...
si va quedar algú viu...tampoc va anar tant malament, però un altre vegada millor posin un cartell de prohibit fumar
Les hormones ja ho tenen això... sents que et poses una mica nerviosa i, després, quan et passa, t'adones que potser... bé... si és que és un mal vici això de fumar.
Aquests morts s'han d'afegir al llistat de víctimes del tabac? :-P
Aquesta és una "dona fatal". Bé, és una manera de dir.
M'ha sorprès el gir final. Jo ja sabia de les males puces d'aquesta dona, per això vaig deixar de fumar fa uns mesos.
Aquest sí que és un embaràs d'alt risc. ;)
Molt bo, Jordi!
Olé! i amb tota la raó del món! La salut per davant de tot!
A partir d'ara als paquets de tabac hi haurien de posar aquest quadre amb el teu relat.
Molt bo el gir final!
Sort que ja fa anys que no fumo...
No era el pallasso assassí, era una "emprenyamenta".
Publica un comentari a l'entrada