He deixat una nota 

i una ampolla de cervesa buida damunt la taula, 

com la caixa vermella que va caure,

sé que mai no hauria d'haver passat. 

Desde la finestra, 

poques paraules buides. 

Hi he caigut de sobte, 

sóc el millor, 

ningú no sap guardar un secret tant bé com jo. 

Aquestes coses pasen, 

els diluvis, 

les arques de Noè 

i els anuncis de perfums.

Tornarem a fer-ho,

els cotxes de lloguer,

les petites burgesies

i les grans revolucions.