dimarts, 17 de novembre del 2009
Tarzan
Surts del Condis amb una mica de formatge i un molt de beure. M’esperen. Sé que quan arribi m’espera una lluita terrorífica que estic disposat a afrontar.
Avui però ha estat més fàcil, no hi ha dolça baralla. Quan s’obre la porta veus una cara que somriu i deixa anar alguna cosa que saps del cert que és el teu nom i va acompanyada d’una abraçada que fa olor de colònia, de crema i d’un canvi urgent. Tant me fa.
L’altre està trist avui i el Tarzan a la pantalla de l’ordinador el consola. M’hi acosto poc a poc i l’acarono sense dir res i quan portem una estona comento:
- Hosti tu quina vaca més estranya.
- Que no és una vacaaa! És un elefant.
- I què fan aquestes cabres, que ballen?
- Que són goril·les!
- Que nooo! que són ovelles... allarga la ma i em toca la cara.
El deixo fer i m’assec al sofà, al cap d’una estona s’aixeca i ve.
- Que em pares la pel·lícula?
M’agrada ser més important que en Tarzan.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Uf, que maco.... a mi també m'agrada ser més important que els simpsons de vegades :) Disfruteu-vos molt mutuament.... Salutacions!
Eeeeei!! És maquíssim!! :-))
Dolç, tendre... M'encanta!!
Aquestes estones no tenen preu... :-)
Supertendre, Jordi!
Doncs sí que es maco, sí. Però ai, em cansen tants posts seguits teus. Com acapares. Que no escriurà mai la Marta o què?
ah! quan diuen el teu nom per primer cop és per pixar colònia! (i perdona l'expressió, o no) i quan passes a ser més important que en Tarzan deu ser per volar, no?
Deliciós!
És molt maco!
Què bonic!
ohhhhhhh!!!
aprofitaaaaaaaaaaaa doncs!!!! pq...ja ho saps oi? kin post mes dolçet.
Sentir-se important no te preu i si a més ho pots enrrodonir.....millor que millor.
Quin paràs que estàs fet!!!
Tiet, Joana... o oncle, no sé... :-)
:) Tendríssim!
Tendresa al 100%.
L'he trobat genial!!!
;)
Publica un comentari a l'entrada