Tarzan

Surts del Condis amb una mica de formatge i un molt de beure. M’esperen. Sé que quan arribi m’espera una lluita terrorífica que estic disposat a afrontar.

Avui però ha estat més fàcil, no hi ha dolça baralla. Quan s’obre la porta veus una cara que somriu i deixa anar alguna cosa que saps del cert que és el teu nom i va acompanyada d’una abraçada que fa olor de colònia, de crema i d’un canvi urgent. Tant me fa.

L’altre està trist avui i el Tarzan a la pantalla de l’ordinador el consola. M’hi acosto poc a poc i l’acarono sense dir res i quan portem una estona comento:
- Hosti tu quina vaca més estranya.
- Que no és una vacaaa! És un elefant.
- I què fan aquestes cabres, que ballen?
- Que són goril·les!
- Que nooo! que són ovelles... allarga la ma i em toca la cara.
El deixo fer i m’assec al sofà, al cap d’una estona s’aixeca i ve.
- Que em pares la pel·lícula?

M’agrada ser més important que en Tarzan.