I read the news today, oh, boy. Parlaven d’una noia que tenia un blog. Li agradava molt escriure-hi els seus sentiments, pensaments…tot el que li passava per la ment i que volia compartir. Un dia, saltant de blog en blog, va anar a parar al Cròniques de sota el mugró. La idea de compartir el blog amb la teva parella li va encendre una espurna de romanticisme revingut… doncs ella vivia en la més extrema soledat sentimental i amorosa, així que no podia fer-ho. Mai va deixar paraula en aquell blog.
I saw a film today, oh, boy. Parlava de que temps després aquesta noia va retrobar un vell amic. Bé, amic e amat. I amant! I bé... no els va costar gaire tornar-se a embolicar. De fet, es van embolicar tant que ella el va embolicar a ell per tenir un blog, un blog conjunt. Quina mandra! – pensava ell. Quina tonteria! – tornava a pensar. Ella s’encarregaria de tot, quina il·lusió! Tindria un blog compartit com aquells dos... d’això... com es deien? Era algo relacionat amb un pit... una teta? Aix... Cròniques de sota el mugró! Això mateix! A remolc d’ella, evidentment, aquell noiet es va començar a aficionar a això dels blogs, inclòs es va atrevir a intentar entendre el ditxós llenguatge html!
Per aquella parella de novells el Cròniques representa més que un blog. És el blog. La inspiració. L’essència.
Wake up, fell out of bed, Sànset!
(Sempre t’adorms! Que és avui el dia que hem d’escriure al Cròniques!!!!!!)
And looking up I noticed I was Late. Ja estic aquí. Sempre tot a última hora! Ja et deia jo, Utnoa, que havíem de fer-ho amb més temps! Mai és tard del tot, però. Encara no són les nou del matí i ja estic davant de l’ordinador. Em fan mal els ulls. Els tanco i intento recordar com van ser els primers dies a la blogosfera. Sànset, coi, fes el favor d’actualitzar i presentar-te en societat! –em deia ella. Sí, sí, avui ho faré! Vaig començar a burxar el nostre blog. Vaig veure que Utnoa n’havia enllaçat un parell. Els vaig anar a mirar. Eren el Blog de l’Assumpta (magnífic) i les Cròniques de Sota el Mugró. Vaig pensar que el mugró deuria ser el d’ella. Em va fer gràcia el nom i vaig començar a llegir-me’l. Els escrits eren molt bons i l’arquitectura de la pàgina em va agradar molt. Ja m’hi havia enganxat! Un blog d’una parella, com el nostre, però en bo! Quina enveja! I el tal Jordi Casanovas, quin artista! quins dos blogs tan bons que té. Sí, sí, el Cròniques i la Banyera. Sànset, que la Banyera és d’un altre Jordi Casanovas! Vaja, sóc un despistat. Però el Cròniques és molt bo. I com escriuen aquells textos en Jordi i na Marta? Què coi és prenen? Jo també en vull!
I’d love to turn you on... Utnoa, crec que ja estic.
I saw a film today, oh, boy. Parlava de que temps després aquesta noia va retrobar un vell amic. Bé, amic e amat. I amant! I bé... no els va costar gaire tornar-se a embolicar. De fet, es van embolicar tant que ella el va embolicar a ell per tenir un blog, un blog conjunt. Quina mandra! – pensava ell. Quina tonteria! – tornava a pensar. Ella s’encarregaria de tot, quina il·lusió! Tindria un blog compartit com aquells dos... d’això... com es deien? Era algo relacionat amb un pit... una teta? Aix... Cròniques de sota el mugró! Això mateix! A remolc d’ella, evidentment, aquell noiet es va començar a aficionar a això dels blogs, inclòs es va atrevir a intentar entendre el ditxós llenguatge html!
Per aquella parella de novells el Cròniques representa més que un blog. És el blog. La inspiració. L’essència.
Wake up, fell out of bed, Sànset!
(Sempre t’adorms! Que és avui el dia que hem d’escriure al Cròniques!!!!!!)
And looking up I noticed I was Late. Ja estic aquí. Sempre tot a última hora! Ja et deia jo, Utnoa, que havíem de fer-ho amb més temps! Mai és tard del tot, però. Encara no són les nou del matí i ja estic davant de l’ordinador. Em fan mal els ulls. Els tanco i intento recordar com van ser els primers dies a la blogosfera. Sànset, coi, fes el favor d’actualitzar i presentar-te en societat! –em deia ella. Sí, sí, avui ho faré! Vaig començar a burxar el nostre blog. Vaig veure que Utnoa n’havia enllaçat un parell. Els vaig anar a mirar. Eren el Blog de l’Assumpta (magnífic) i les Cròniques de Sota el Mugró. Vaig pensar que el mugró deuria ser el d’ella. Em va fer gràcia el nom i vaig començar a llegir-me’l. Els escrits eren molt bons i l’arquitectura de la pàgina em va agradar molt. Ja m’hi havia enganxat! Un blog d’una parella, com el nostre, però en bo! Quina enveja! I el tal Jordi Casanovas, quin artista! quins dos blogs tan bons que té. Sí, sí, el Cròniques i la Banyera. Sànset, que la Banyera és d’un altre Jordi Casanovas! Vaja, sóc un despistat. Però el Cròniques és molt bo. I com escriuen aquells textos en Jordi i na Marta? Què coi és prenen? Jo també en vull!
I’d love to turn you on... Utnoa, crec que ja estic.
*Utnoa&Sànset*
20 comentaris:
Ostres!! Quin post tan emotiu :-))
Així si "Per aquella parella de novells el Cròniques representa més que un blog. És el blog. La inspiració. L’essència", poder veure un post vostre aquí ha de ser una il·lusió IMMENSA!! :-)))
Ara bé... il·lusió immensa i nus a la gola el que he tingut jo... Utnoa!! Havies enllaçat el meu blog dels primers? Ai, ai que jo m'emociono molt ràpid... que quan era més joveneta no plorava mai, mai (fins i tot era estrany que no plorés mai) però a mida que em faig gran em torno ultra-sensible i... jo això no ho sabia!!
Assumpta, sóc jo, no? (a veure si estic ficant la pata a lo bèstia)
Ah!!! M'encanten els Beatles!!
(XeXu, aconseguirem que et miris els Beatles amb una mica de carinyo, ja ho veuràs, xiquet)
Ostres nens... jo estic molt emocionada, eh?
A vegades que un està un mica "puff", llegeix això i...
Ostres, Jordi Casanovas jajaja perdona, ja sé que és el teu aniversari i la teva festa, però és que m'he trobat un regal aquí jo també!!
Uaaalaaa laaa laaa estic contenta!! Encara que els dolentots de la Casa Birba no m'han contestat el meu amable mail en que els preguntava on puc trobar galetes Núries a Reus...
Ahir el meu marit es va presentar a casa amb galetes Trias (jajaja la competència!!) i com sabia que jo em delia de galetes Birba, que el XeXu i la Carme deien que eren tan bones, doncs va mirar de trobar-ne i, com no en tenien, doncs, apa!! jajaja les altres! :-PP
Un post molt bonic! Hauré de passar per casa d'aquesta parella que no els conec gaire. Aix! que gran és la catosfera i no donem l'abast!
Assumpta , que les Tries són boníssimes!
Cada neixement de bloc té una història. És bonic llegir-ho sobretot quan està tan ben escrit com aquí.
Uau, quin post més xulo!! M'ha agradat molt com ho heu plantejat. Així que el Cròniques és el vostre model, que fantàstic. És maco compartir una cosa així, la veritat. Però vosaltres ho porteu molt bé, la veritat, una mica descentrats, però bé, hehehe. Una gran troballa pel món dels blogs aquest Sànset. Bona feina Utnoa. Encara que ja saps que m'encurioseix per quins blogs saltaves, i sobretot, des de quin!!
Assumpta, a veure... Trias?? I tu a sobre l'animes, Carme? No home, no. Núria integrals o res! Trias diu, la tia...
I Assumpta altre cop, a veure... The Beatles?? I tu a sobre l'animes, Utnoa? No home, no. The Killers o res! The Beatles diu, la tia...
Pobreeeet, a sobre que sabia que jo volia galetones de les bones i com no va trobar Birba em va portar Trias!! (que és cert, que són molt bones) :-))
Digues tu a quin súper les compres, XeXu les núries, que tinc "antojo" :-))
Quin post més , més, més no em surt la paraula però que està molt bé, que us ha quedat de conya i que és una gran homentatge.
Assumpta estic escrivint això amb una Núria a mig menjar, em vau fer encetar el paquet entre tots. Ah, per cert jo les trobo al Caprabo
XeXu ahir al super vaig veure les integrals, no em vaig decidir. És que les clàssiques són tant bones
Jodeeer! gedt que em fareu saltar la llagrimeta i avui estic tovet. Que porto dos dies de codstipat salvatge i das edcetati tapat. I a més amb una cadçó que m'edcanta. Sabeu?, el doble vermell dels Beatles va ser el primer disc de capçalera que vaig tenir i ed tidc la discografia sedcera en LP. Vaja que m'ha fet molta il·lusió el vostre post i així tot lligat. Del què eds prenem... passeu-vos un dia per sota el mugró i ho descobrim plegats.
Moltes gràcies per ser-hi.
Ah, Caprabo!! Gràcies, Mireia! :-))
oooooooooooooooooooh... quin post tan xulo!!
M'encanta!!
La cançó i la manera d'enllaçar-ho tot... sou macos, macos.
Assumpta si no trobes galetes Birba avisa que te'n faré arribar. Pagaula de Beatle!
Jordi, tàs refredat? Do!
Cuida't!
Elureta, ets un sol!! :-)) suposo que en tot Reus en trobaré. Miraré a Caprabo i sinó diu Josep Lluís que divendres aniria tot xino xano a Carrefour :-)
I si no en trobessim... t'ho diré!! :-))
Assumpta: La iniciativa, i les paraules que cites, són d’Utnoa. Jo només vaig seguir la corrent. Això ja t’ho explicarà millor ella, però diria que es referia a tu...
Jo vaig aconseguir enganxar a la Utnoa als Beatles (encara que s'hi va deixar bastant), el Xexu també caurà!
Carme: Hauràs de passar, hauràs de passar. Que sou tots benvinguts!
Kweilan: Gràcies. La història del nostre naixement és una història de persistència. La Utnoa em va haver d’insistir molt. Ella en tenia moltes ganes, i jo sóc bastant gos!
Xexu: Gràcies. Ens afalagues! La qüestió que planteges ja la respondrà la Utnoa.
Ara, t’he de confessar que The Killers són bons (Under the Gun és boníssima, per exemple). Però els Beatles són el paradigma! Et recomano que escoltis “Helter Skelter”, després me’n dius que en penses!
Mireia: Gràcies. El mínim que podíem fer per la nostra font d’inspiració!
Jordi Casanovas: Ok, ja ho veurem i ja ens ho explicareu! Doncs, t’he de confessar que jo, de petit, vaig tenir fins i tot alguna baralla a l’escola degut als Beatles. En portava samarretes i tot! Un nen se’n va riure de mi i li va caure la còlera dels “FabFour” a sobre! Jo també tinc tota la discografia. Em sé les cançons de memòria i tinc estudiat tot l'Anthology! Tinc documentals, videoclips, homenatges, etc. Abans els escoltava sempre! El meu primer disc va ser un recopilatori en vinil que tenia el meu pare per casa. Em vaig enamorar de la seva música, però sobretot del Don’t Let Me Down i del The Long and Winding Road. I encara hi sóc!
Recupera’t, a veure si això serà la Grip JA!
Elur: Gràcies! Ens alegra molt que us hagi agradat!
*Sànset*
The Long and Winding Road... m'agrada tant, tantíssim que la tinc posada al meu blog (aquest passat més d'agost li vaig dedicar un post) i Utnoa va deixar un comentari dient que era una de les cançons preferides d'en Sanset :-))
Ara he llegit el teu post de l’agost. No havia sentit mai la versió del George Michael! Ara, el teu vídeo el youtube se l’ha carregat i ja no es pot veure (diu: “video suprimido por infracciones del código de uso”. I això que el George Michael sembla molt formalet!). He buscat el vídeo, si el vols modificar et passo la URL (al següent comentari)
Ara, t’he de dir que com la del McCartney cap!
*Sànset*
http://www.youtube.com/watch?v=XzRQjRiGc1Q
Assumpta: m'alegro molt que t'hagi agradat, malgrat no ser per tu! jiji. Quan cumpleixis tu els 5 anys un per tu!
A veure... ja has trobat les galetes???
Carme: el dia que vas escriure tu aquí vaig pensar, com és que no la tenim a la nostra llista de blogs? Ens queda una primera visita pendent!
Kweilan: a veure si us animeu a explicar com va néixer el vostre blog!
XeXu: una altra vegada amb els misteris, eh?! jeje. Estigues tranquil, que no ens coneixíem!
Mireia: gràcies, la intenció era aquesta!!
Jordi!!!!!: t'ha agradat? segur? patíem una mica de no estar a l'alçada! Com portes el refredat? millor?
Elur: merci maca!! És enriquidor tot plegat!
Moltes gràcies pels comentaris i per ajudar a l'Assumpta a trobar les galeteees!! jiji
Sou molt macos tots!
Utnoa
Ostres, quin article més maco i més emotiu! M'ha agradat molt. Em sembla que passaré amb la Carme a fer-los una visiteta! M'han semblat molt simpàtics! hehehe
Grrrrr...
I a sobre creant escola! ;-)
Un post molt maco Utnoa i Sànset!
Ple de sensibilitat!
Molt i molt bonic.
;)
Publica un comentari a l'entrada