perquè estimem aquest país, allò que és tan nostre i proper, avui em poso a cal Jordi i la Marta, a deixar una petjada d'un dia preciós amb els nens (ja em coneixeu, sóc així, què hi farem...)abans d'anar a Olot, parada obligada a Besalú, a somiar que som cavallers i dames compromesos en croades de amor a la terra i la vida, a les petites lluites de cada dia que són de bon guanyar, encomanar, només, allò senzill, el petit gest d'ajudar qui tens a prop, de pensar en qui et necessita, d'aprendre de la natura, sàvia i justa...
tornant de sota el pont medieval de Besalú, degoteig de fulles roges, sang dels arbres que es despullen d'allò sobrer pel fred que s'acosta... nens amb somriures cridaners que em renyen perquè les trepitjo, meravelloses catifes que vesteixen les pedres grises i humides...de fet, això és tot, un anar i tornar de temps i vides, uns que pugen les escales d'una vida que comença, d'altres que ja baixen els darrers graons i encara es meravellen de l'esclat final de la natura, abans de cloure's a l'hivern blanc, gris, tènue i infinit que ens espera...
