He dormit poc. Molt poc i desordenat.

Es prenia un suc de taronja mentre la filla parlava amb una cubana que emulava el padrí. No el seu, el d'en Coppola. Els escamarlans no es mouen.

Sento les veus de la plaça. N'hi ha dues que destaquen. Una és d'un home, en castellà. L'altra de dona en català. Després hi ha les dels nens, agudes i estridents, cridaneres i repetitives.

M'han dit que n'han trobat a totes sis i no m'ho crec. Ha de ser un error. Malgrat tot he hagut de prendre mesures i ara estaré pendent tot el cap de setmana. Per això he dormit poc.

No hi estic acostumat. Fins i tot em molesta. És com una mena d'agressió consentida que no dubten en cometre i no dubtem en acceptar. Una mena de sadomassoquisme.