diumenge, 2 d’octubre de 2016

A mi m'agrada posar-hi els musclos i les petxines vius. Hi ha gent que els obre abans i aprofita l'aigua per l'arròs. Jo no.

Tot plegat és un ritual, la sípia, les gambes o llagostins, el sofregit ben lent, sobretot sense tomàquet. Barrejar-hi tot i afegir-hi l'arròs, l'aigua i els musclos i les petxines.

I quedar-me badant veient com comença a bullir. just fins aquell moment en que els musclos no aguanten més i s'obren.

Sadisme culinari.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Ets una mica sàdic... però més frescos no deu poder ser.

joan gasull ha dit...

escalfar fins que la petxina s'obre...és tot un clàssic, menjar-se-la ja és pur plaer