Tot esperant els sabaters caminen damunt l'aigua i copço la força de la natura. Entre les llambordes les formigues hi han fet nius. Ara, per tot, hi ha petits cons de sorra que fan d'entrades i sortides a corrues d'insectes que es creuen van i tornen de qui sap on. Aprofitant aquests forats hi han crescut pixallits que ja tenen la flor groga.
Des de la tanca una tija d'heura s'acosta a l'aigua arrossegant-se per terra i passant per sota de les gandules polsoses. Per tot el volt de la piscina, ara verda i plena de vida, hi creixen plantes. Se m'acut que si tot això ha passat en mig any d'abandonament... quan caldria per fer desaparèixer la terrassa sota l'herba?
6 comentaris:
En la natura tot és lentitud aparent
És maco veure com la natura torna a ocupar el que era seu, té un punt de decadència tendre i trist tot plegat, com aquells masos abandonats i que l'heura ha fet seus...
i no crec que una denúncia per apropiació indeguda prosperi a la fiscalia. En tot cas millor agafar la llei per el teu compte, això si....sense deixar proves
La natura recupera el seu terreny quan la mà de l'home no actua. De manera lenta, però també imparable.
De fet hauríem d¡apreciar-ho així, com el nostre medi natural.
petons!
Wow!
Cela ressemble au-delà étonnant.
Non, attendez .... il va au-delà étonnant.
Un travail bien fait (comme toujours).
Cheers!
Publica un comentari a l'entrada