diumenge, 24 d’abril de 2011

Tot esperant els sabaters caminen damunt l'aigua i copço la força de la natura. Entre les llambordes les formigues hi han fet nius. Ara, per tot, hi ha petits cons de sorra que fan d'entrades i sortides a corrues d'insectes que es creuen van i tornen de qui sap on. Aprofitant aquests forats hi han crescut pixallits que ja tenen la flor groga.
Des de la tanca una tija d'heura s'acosta a l'aigua arrossegant-se per terra i passant per sota de les gandules polsoses. Per tot el volt de la piscina, ara verda i plena de vida, hi creixen plantes. Se m'acut que si tot això ha passat en mig any d'abandonament... quan caldria per fer desaparèixer la terrassa sota l'herba?

6 comentaris:

Mireia ha dit...

En la natura tot és lentitud aparent

elur ha dit...

És maco veure com la natura torna a ocupar el que era seu, té un punt de decadència tendre i trist tot plegat, com aquells masos abandonats i que l'heura ha fet seus...

garbi24 ha dit...

i no crec que una denúncia per apropiació indeguda prosperi a la fiscalia. En tot cas millor agafar la llei per el teu compte, això si....sense deixar proves

XeXu ha dit...

La natura recupera el seu terreny quan la mà de l'home no actua. De manera lenta, però també imparable.

zel ha dit...

De fet hauríem d¡apreciar-ho així, com el nostre medi natural.

petons!

chaussures air max ha dit...

Wow!

Cela ressemble au-delà étonnant.

Non, attendez .... il va au-delà étonnant.

Un travail bien fait (comme toujours).

Cheers!