Tot esperant els sabaters caminen damunt l'aigua i copço la força de la natura. Entre les llambordes les formigues hi han fet nius. Ara, per tot, hi ha petits cons de sorra que fan d'entrades i sortides a corrues d'insectes que es creuen van i tornen de qui sap on. Aprofitant aquests forats hi han crescut pixallits que ja tenen la flor groga.
Des de la tanca una tija d'heura s'acosta a l'aigua arrossegant-se per terra i passant per sota de les gandules polsoses. Per tot el volt de la piscina, ara verda i plena de vida, hi creixen plantes. Se m'acut que si tot això ha passat en mig any d'abandonament... quan caldria per fer desaparèixer la terrassa sota l'herba?

diumenge, abril 24, 2011