L’elefant ja fa massa dies que m’observa com si esperés alguna cosa o altra. A fora quadres carabasses envoltats de foscor es confonen amb el reflex del vidre doble i a dins llumets verds em comuniquen amb el món. Me n’adono tot d’una que n’estic envoltat de llumets.

Tanco el llum per ser-ne encara més conscient i ja no escric amb tanta rapidesa. Tinc clara la posició de les lletres però sempre he mirat el teclat a l’hora d’escriure.

La majoria són verdes però també n’hi ha una de vermella, una que grogueja i una altra d’un blau elèctric. Ni ha que parpellegen i si m’hi fixo més la majoria són quadrades. Com els de fora...

Tanco el quadrat.