L’elefant ja fa massa dies que m’observa com si esperés alguna cosa o altra. A fora quadres carabasses envoltats de foscor es confonen amb el reflex del vidre doble i a dins llumets verds em comuniquen amb el món. Me n’adono tot d’una que n’estic envoltat de llumets.
Tanco el llum per ser-ne encara més conscient i ja no escric amb tanta rapidesa. Tinc clara la posició de les lletres però sempre he mirat el teclat a l’hora d’escriure.
La majoria són verdes però també n’hi ha una de vermella, una que grogueja i una altra d’un blau elèctric. Ni ha que parpellegen i si m’hi fixo més la majoria són quadrades. Com els de fora...
Tanco el quadrat.
2 comentaris:
Jo també hauria d'anar tancant el quadrat... o, millor dit el rectangle lluminós aquest ;-)
Molt bona nit (dit en veu fluixeta, que és molt tard)
Aaaaarrrgggh! Això passa perquè escrius poc sovint, quan apareixes ja no entenc res, estic desentrenat!
Publica un comentari a l'entrada