Hi ha finestres de colors; blaves, vermelles, grogues i verdes. Un rellotge blanc diu que és tard o comença a ser-ho, tot depen de qui s'ho miri i de com ho faci, perquè quan ho pensem sempre surt bé com quan somies en anglès que el parles de puta mare i et saps les lletres de les cançons. 
Com la pilota dels nens que, per molt fort que la xutin, mai no arribarà a la lluna. Les coses són. El bassal al final del tobogan és, sempre que plogui i l'hora de marxar cap a casa i baixar del gronxador capcot i resignat. 
Hauria de ser fàcil com la parella que festeja i s'abracen i es beses i juguen, és l'hora del cel blau fosc i dels llums carabasses, de caminar cap a casa abstret del que passa a fora i distret del que va per dins. 
Demà Errol Flynn.