dijous, 24 de març de 2011

Hi ha finestres de colors; blaves, vermelles, grogues i verdes. Un rellotge blanc diu que és tard o comença a ser-ho, tot depen de qui s'ho miri i de com ho faci, perquè quan ho pensem sempre surt bé com quan somies en anglès que el parles de puta mare i et saps les lletres de les cançons. 
Com la pilota dels nens que, per molt fort que la xutin, mai no arribarà a la lluna. Les coses són. El bassal al final del tobogan és, sempre que plogui i l'hora de marxar cap a casa i baixar del gronxador capcot i resignat. 
Hauria de ser fàcil com la parella que festeja i s'abracen i es beses i juguen, és l'hora del cel blau fosc i dels llums carabasses, de caminar cap a casa abstret del que passa a fora i distret del que va per dins. 
Demà Errol Flynn. 

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Somies en anglès? Jo ja faig prou de somiar algun dia, no crec que ho faci de manera poliglota.

elur ha dit...

ostres, el comentari d'en Xexu podria ser ben bé meu!

Avui Robin Hood?
O és que et deixes bigotet? ;)

El porquet ha dit...

D'això se'n diu vesprejar gaudint del capvespre.

Carles Casanovas ha dit...

Sempre Elisabet Tailor, i Richart Barton...és clar...

Uri ha dit...

Joder, que bo.

Moni ha dit...

Fàcil, sempre fàcil...