divendres, 17 de desembre del 2010

Tots pretenem semblar alguna cosa o altra
però al cap i la fi, quan menys ho esperem
i per una escletxa, se'ns escapa el veritable jo.

6 comentaris:

Sergi ha dit...

I si no pretenem ser més ni ningú del que som en realitat?

òscar ha dit...

El jo sempre ha tingut voluntat escapista i/o "anguilaire".

Carme Rosanas ha dit...

L'has clavat!

I si no pretenem ser ningú més del que som... també se'ns escapa per una escletxa igualment.

El porquet ha dit...

Jo crec que depenent de qui tinguem davant adoptem una actitud o una altra, no forçosament ha de voler dir ser fals (a vegades sí). La nostra personalitat es va adaptant a l'altre constantment.

zel ha dit...

A mi ni se m'escapa, tothom em veu venir de lluny!

Rita ha dit...

Jo també sóc força transparent, però és cert que sempre que intentem estar una mica més bé, o milloe, pel que sigui, se'ns acaba "veient el llautó"... :P