dissabte, 13 de novembre del 2010

Relats Conjunts



- Houston teniu un problema!
- Deixa-ho, no val la pena que els ho diguem, tot plegat tampoc podrem canviar res.

Per la finestra, astorats, els sis astronautes de la ISS (quatre homes i dues dones) veien com la lluna, per un fet absolutament imprevisible, havia sortit de la seva òrbita i es dirigia inexorablement cap a la terra.

Immediatament un d'ells va planejar l'assassinat de dos dels seus companys.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

21 comentaris:

McAbeu ha dit...

Fa més por el que no dius que el que dius, un relat genial.

Per cert, arribarà un dia i ho dic com un fet absolutament previsible, que publicaràs el teu Relat Conjunt abans que en facin la proposta. ;-)

Garbí24 ha dit...

per greu que sigui el problema sempre s'ha de pensar on...... ficar-la
MOlt bo

Sergi ha dit...

Caram, molt bo! Apocalíptic, però molt bo. Estàs pensant en alguna mena de mecanoscrit del segon origen?

fanal blau ha dit...

Molt bon relat, Jordi!
Quina rapidesa...
Com diu en McAbeu...el que no dius...uf!

imago ha dit...

Jjajaja!! Totalment d'acord amb McAbeu sobre la rapidesa de les teves publicacions!

montse ha dit...

Quina rapidesa, i quant astorament que ens deixa aquest relat amb aquest planejament inicial.....continuara?

Carme Rosanas ha dit...

Això pinta malament, quina por, Jordi!

Assumpta ha dit...

Ostres, quina reacció més bèstia i més ràpida!! mare meva!!

Elfreelang ha dit...

Molt bo! ara fa una mica de por!

Anna Tarambana ha dit...

La frase final et deixta ben parat! Estic d'acord el que dóna mal rotllo és el que no dius!

Vicicle ha dit...

Jo crec que ja ho tenien rumiat de molt abans i la lluna els va decidir actuar.

zel ha dit...

Jollons, ja és el segon tètric que llegeixo! Hauré de buscar humor...

Clint ha dit...

el vaig llegir ahir i encara no he decidit qui pela a qui....

Pd40 ha dit...

Bo, bo. jeje, quina descripció de la naturalesa humana :$

Anònim ha dit...

Aquesta foto està portant a escriure relats ben escabrosos. Què té l'espai que ens incita a acabar els contes amb alguna mort? O, directament, el final de tota la humanitat?

lolita lagarto ha dit...

home.. jo hagués estat més condescendent.. potser els dos companys s'haguéssin entès la mar de bé..
molt bon relat!

Francesc Mompó ha dit...

I és que a l'espai no tens temps per a res.
Salut i Terra

Anònim ha dit...

Hello,

I have a question for the webmaster/admin here at jordicasanovas.blogspot.com.

May I use some of the information from your blog post above if I give a backlink back to your website?

Thanks,
Charlie

Barbollaire ha dit...

Carai!!!
Ara em faràs mirar la Lluna com a una criminal en potència...!!!

Però no cal preocupar-se. Segur que, al darrer moment apareix algun Brus Güilis i, sacrificant-se ho posa tot a lloc.

(per molt greu que li sàpiga a l'astronauta 'libidinós' X¬D)

Un relat genial!

Alyebard ha dit...

El que dona més morbo és imaginar qui mata a qui.

El porquet ha dit...

Osti! m'has deixat de pedra! Ja estic fent càbales a veure qui és l'assassí...