Relats Conjunts



- Houston teniu un problema!
- Deixa-ho, no val la pena que els ho diguem, tot plegat tampoc podrem canviar res.

Per la finestra, astorats, els sis astronautes de la ISS (quatre homes i dues dones) veien com la lluna, per un fet absolutament imprevisible, havia sortit de la seva òrbita i es dirigia inexorablement cap a la terra.


Immediatament un d'ells va planejar l'assassinat de dos dels seus companys.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

dissabte, novembre 13, 2010

22 Comments:

McAbeu said...

Fa més por el que no dius que el que dius, un relat genial.

Per cert, arribarà un dia i ho dic com un fet absolutament previsible, que publicaràs el teu Relat Conjunt abans que en facin la proposta. ;-)

garbi24 said...

per greu que sigui el problema sempre s'ha de pensar on...... ficar-la
MOlt bo

XeXu said...

Caram, molt bo! Apocalíptic, però molt bo. Estàs pensant en alguna mena de mecanoscrit del segon origen?

fanal blau said...

Molt bon relat, Jordi!
Quina rapidesa...
Com diu en McAbeu...el que no dius...uf!

imago said...

Jjajaja!! Totalment d'acord amb McAbeu sobre la rapidesa de les teves publicacions!

montse said...

Quina rapidesa, i quant astorament que ens deixa aquest relat amb aquest planejament inicial.....continuara?

Carme said...

Això pinta malament, quina por, Jordi!

Assumpta said...

Ostres, quina reacció més bèstia i més ràpida!! mare meva!!

Elfreelang said...

Molt bo! ara fa una mica de por!

Anna Tarambana said...

La frase final et deixta ben parat! Estic d'acord el que dóna mal rotllo és el que no dius!

Vicicle said...

Jo crec que ja ho tenien rumiat de molt abans i la lluna els va decidir actuar.

zel said...

Jollons, ja és el segon tètric que llegeixo! Hauré de buscar humor...

Clint said...

el vaig llegir ahir i encara no he decidit qui pela a qui....

Pd40 said...

Bo, bo. jeje, quina descripció de la naturalesa humana :$

Albert B. i R. said...

Aquesta foto està portant a escriure relats ben escabrosos. Què té l'espai que ens incita a acabar els contes amb alguna mort? O, directament, el final de tota la humanitat?

lolita lagarto said...

home.. jo hagués estat més condescendent.. potser els dos companys s'haguéssin entès la mar de bé..
molt bon relat!

Francesc Mompó said...

I és que a l'espai no tens temps per a res.
Salut i Terra

Anònim said...

Hello,

I have a question for the webmaster/admin here at jordicasanovas.blogspot.com.

May I use some of the information from your blog post above if I give a backlink back to your website?

Thanks,
Charlie

kweilan said...

Molt bo!

barbollaire said...

Carai!!!
Ara em faràs mirar la Lluna com a una criminal en potència...!!!

Però no cal preocupar-se. Segur que, al darrer moment apareix algun Brus Güilis i, sacrificant-se ho posa tot a lloc.

(per molt greu que li sàpiga a l'astronauta 'libidinós' X¬D)

Un relat genial!

Alyebard said...

El que dona més morbo és imaginar qui mata a qui.

Mr. Missis said...

Osti! m'has deixat de pedra! Ja estic fent càbales a veure qui és l'assassí...

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger