divendres, 29 d’octubre del 2010

Relats Conjunts



T’he escrit una sola paraula
que entrarà al teu cos
com el vent per la finestra oberta.
Prenyada d’idees, deixa-ho tot
és l’hora del mar i la sorra,
de terres llunyanes i gent estranya.
En lletra menuda un sol mot,
xiuxiuejat per la brisa
dibuixat en paper fi.
Vine.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

9 comentaris:

deomises ha dit...

Ummm breu però contundent!

Darrer imperatiu d'imperiosa urgència, genial!


d.

Sergi ha dit...

Oooh, preciós! Hi ha coses que es diuen amb molt poques paraules. 'Vine' és d'allò més eloqüent.

Assumpta ha dit...

Ostres... què maco és!!

Veritablement quina raó tenia en Gracián encara que ho digués en castellà! Quan algú sap escriure bé, saber fer-ho en poques paraules li dóna un toc que fa que resulti encara millor!

Et felicito :-)

montse ha dit...

Rebre una carta que et crida amb aquesta urgència, et fa sortir corrent; cal que aquesta noia vigili de no caure.

Felicitats, m'ha agradat molt.

Garbí24 ha dit...

de vegades no cal dir res més....

rits ha dit...

és fantàstic! dels que més m'han agradat!

lolita lagarto ha dit...

una sola paraula...
excepcionalmentbo!!

Alyebard ha dit...

Em trec el barret dels que en feu poesia!

tena ha dit...

realment preciós, però sobretot m'ha agradat per la delicadesa.
et felicito.
vine, no cal dir res més per què ho diu tot.genial.