dijous, 28 d’octubre de 2010

Les coses no oloren, fan olor.

Avui el Sr. Gerent ha entrat a sac:
Això està mal fet, mal instal·lat, mal muntat mal reparat i és tot una merda. El cas és que, mentre deia això, al davant hi tenia l’amo de l’aparell, l’instal·lador de l’aparell i el reparador de l’aparell (en aquest cas jo mateix).
He provat d’explicar el motiu del perquè l’havíem cridat però seguia en tromba i maldient de tot a tort i a dret. Al cap de deu minuts ja no aguantava més. Aprofitant que el Sr. Gerent ha sortit a buscar una peça al cotxe he demanat disculpes al meu cap: o marxo o ens les tenim...
Mentre m’allunyava sentia com l’home menystenia el seu propi aparell i a sobre explicava el preu de cost de la peça que jo havia canviat un mes abans.

He rondat per l’hotel, és un lloc bonic a les muntanyes del Lluçanès i he arribat on tenen tancats els gossos. De cop m'ha arribat aquella flaire especial barreja dels cagats i pixats de les bèsties amb el desinfectant que es deu fer servir per netejar, suposo. És una olor que m’ha fet anar molt enrere i recordar els gossos de Ca l’Andreu. Allà en criaven i les gàbies feien la mateixa olor.

He pensat que ja calmat havia de tornar a la reparació. El Sr. Gerent continuava amb la seva actitud. Veient la cara del meu cap i de l’amo de l’hotel m’hi he vist en cor: perdona! la màquina l’he reparada jo i en tinc els ous pelats de fer-ho.

Quan marxàvem tots quatre m’ha preguntat que em passava. Li he dit que no era el lloc ni el moment, que si volia un altre dia en fred i amb una cervesa en podíem parlar. Ha anat insistint, collant i picant fins que no he pogut més.

Li he dit tot el que pensava. Ha marxat ofès com si a sobre els culpables fòssim nosaltres. A l’entrar al cotxe he tornat a disculpar-me amb el cap. M’ha donat la raó.

Mentre tornàvem, parlant de fotos, viatges i de la cervesa que faríem a l’arribar m’ha trucat en Joanot de Ca l’Andreu. Divendres ens hem de veure. I és que hi ha olors que són premonitòries.

4 comentaris:

elur ha dit...

Aquesta gent que és tan perfecta i que nomes fan que trobar els defectes aliens i que es dediquen a carregar morts a tort i a dret fins i tots els propis són una peste.

M'agrada en Joanot :)

XeXu ha dit...

Aquestes casualitats són increïbles. Llegit així, sembla una coincidència espectacular. És clar, m'ho he imaginat com que no tenies contacte amb ell des que tenies aquest record de l'olor, i m'ha semblat una casualitat inversemblant. Potser teniu contacte cada setmana, ves a saber.

Però anant al tema central, encara que en rebre la trucada se't deu haver oblidat, trobo molt ben fet que li hagis cantat les quaranta al gerent aquest, s'ho tenia ben merescut. Un altre dia se'n guardarà prou de criticar d'aquesta manera la feina dels altres. Que aprengui a comportar-se primer, i després que protesti educadament si creu que no li han fet bé.

Joana ha dit...

Ai, els dons i donyes perfectes! I el cas és que si ho haguéssin de fer ells, ja veuriem que en sortiria.

viu i llegeix ha dit...

ja tens raó, i n'hi ha que fan olor de podrit.
Estic una mica farta de sentir a la gent dient que les coses oloren.... cada vegada es parla pitjor