Sempre s'ha de tenir en molta consideració les llengües i les idees vinguin d'on vinguin, com a mínim de les primeres perquè ajuden a una comunicació mínima i de les segones perquè se n'aprofitin els grans pensadors i els no tant grans. Fins i tot els petits.

Descobrir que això d'aquí a mà esquerra és una jolotiti memeia és un gran què, sobretot quan qui t'ho demana ha posat en tu una confiança pràcticament infinita de que sempre li faràs costat.

També pot passar que mentre passeges per la muntanyes recollint pinyes i pals i posant flors grogues davant d'un cau de conills (perquè les flors grogues els agraden molt) descobreixis que les flors també fan caques, però són tant petites (les caques) que ningú no les pot veure.

Tot plegat, que tornes a casa després d'una tarda de cangur i quan et poses al llit fas memòria d'allò de la fotosíntesi i penses que la caca de les plantes... què seria? I mentre mig t'adorms se t'acut que li podries preguntar a en Dan o fer-ne un post o totes dues coses.

I a l'últim moment, com ho ha dit allò altra? Deu bicopet!. A veure qui endevina què deia?