Tal i com havíem quedat, he anat a veure la Maria per mirar de netejar la piscina. He trucat a la porta i m'ha sortit el gos petit a bordar. Després ha sortit ella.

Mentre remeno el filtre i el motor m'explica que en Josep l'ha trucada aquest matí però que ja n'està farta de les anades i vingudes d'ell, que ella vol un home com cal i si s'han d'estar junts ha de ser de veritat que si no ella es ven la casa i se'n va a viure prop de la filla i les nétes. A sobre el gos gros el té malalt, displàsia l'hi ha dit el veterinari, i no s'hi pot fer res... l'hi ha posat una injecció de cortisona però amb prou feines pot aixecar el cul. Es veu que a la pobra bèstia li queda poc i ella no se'n sap avenir, no pot imaginar no tenir-lo. Els ulls se li neguen i la veu se li trenca. Puja escales amunt i em quedo sol al garatge acabant de netejar els filtres i posant el rellotge a l'hora.

Quan surto té els ulls vermells i un mocador a la mà, em demana si vull un cafè. Li dic que no cal però xerrem una estona de gats, de la piscina, del veïnat, de tot i de res. Fins que torna a riure.

Xulo piscines psicòleg.