Mentre remeno el filtre i el motor m'explica que en Josep l'ha trucada aquest matí però que ja n'està farta de les anades i vingudes d'ell, que ella vol un home com cal i si s'han d'estar junts ha de ser de veritat que si no ella es ven la casa i se'n va a viure prop de la filla i les nétes. A sobre el gos gros el té malalt, displàsia l'hi ha dit el veterinari, i no s'hi pot fer res... l'hi ha posat una injecció de cortisona però amb prou feines pot aixecar el cul. Es veu que a la pobra bèstia li queda poc i ella no se'n sap avenir, no pot imaginar no tenir-lo. Els ulls se li neguen i la veu se li trenca. Puja escales amunt i em quedo sol al garatge acabant de netejar els filtres i posant el rellotge a l'hora.
Quan surto té els ulls vermells i un mocador a la mà, em demana si vull un cafè. Li dic que no cal però xerrem una estona de gats, de la piscina, del veïnat, de tot i de res. Fins que torna a riure.
Xulo piscines psicòleg.
7 comentaris:
Aquests serveis els cobres a part? Segur que ha agraït una estona de bona companyia i lluny dels seus maldecaps.
Jo no tinc piscina, però de tant en tant crec que tots necessitem un xulo d'aquests que ens escolti una mica...
Quan he vist el principi he anat ràpida a veure que els passava a la Maria i en Josep. Pel que sembla li sap més greu tenir el gos malalt que no pas no saber com va amb el seu home, però ja se sap, dels gossos et refiar sempre!
Tanta gent que necessita ser escoltada!
Si corre la veu... potser hauràs de canviar de feina... :)
Sort en aquesta nova faceta
Tu, a treure la feina als professionals!
*Sànset*
És tan important, però tant, trobar algú que et sàpiga escoltar :-)
Publica un comentari a l'entrada